Deu no El Periodic

Els brasilers elegeixen per primer cop una dona com a presidentaEls analistes consideren que el líder sortint tindrà una gran influència en el nou Executiu
Dilma Rousseff, deixebla de Lula, aconsegueix el 55,8% dels vots a la segona volta dels comicis
Dilluns, 1 de novembre del 2010 ABEL GILBERT / Sao paulo Vots: +3 -0 Comentaris (0)
Als 62 anys, després d'una atzarosa campanya electoral que va incloure cops baixos de tota mena, Dilma Rousseff es va convertir ahir en la primera presidenta del Brasil. Li tocarà administrar els destins de la vuitena economia del món, amb uns 194 milions d'habitants. Rousseff, la deixebla de Luiz Inácio Lula da Silva, va vèncer José Serra, del Partit de la Social Democràcia del Brasil (PSDB), amb el 55,8% dels vots, amb el 97% escrutat. En la primera volta havia obtingut pràcticament el 47% de les adhesions.


La presidenta electa Dilma Rousseff fa el gest de la victòria amb la seva identificació en l'altra mà després de votar a Porto Alegre, ahir. AP / FELIPE DANA
Més informacióLula deixa excel·lents indicadors econòmics i menys fam Tags: Internacional Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 01 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
PDF .PDF Dilma, com se la coneix al Brasil, troba un país puixant i sense sobresalts a l'horitzó. La coalició que forma el Partit dels Treballadors (PT), al qual pertany, amb forces de centre i de dreta, li garantirà un Congrés àmpliament a favor seu. La meitat dels estats també estaran del seu costat.

Vuit anys enrere se li van obrir les portes del palau Planalto a un extorner mecànic, líder de dures batalles contra la dictadura (1964-85). L'arribada al poder d'una dona dóna compte de com s'ha aprofundit en els camins de la participació en aquest país. La tendència a ampliar els espais democràtics fa que el cine brasiler imagini un temps no gaire llunyà en què un president serà d'origen afrobrasiler.

LULA, GRAN VALEDOR / Però l'impacte cultural de la victòria de Rousseff ha estat atenuat per tractar-se, en cert sentit, d'un triomf compartit amb l'home que la va designar hereva. Lula va ser el gran elector de Dilma. La flamant presidenta electa, a diferència de Michele Bachelet a Xile, que va fer valer d'entrada el 2006 la qüestió de gènere en la contesa, va decidir lligar la seva sort a la figura d'una personalitat que desperta un fervor inèdit.

«Ningú em separarà d'ell», va prometre Rousseff, renunciant a l'autonomia. «Votar Dilma és votar-me una miqueta», va dir el líder. Això va portar el setmanari Veja a dibuixar en la seva recent edició un Lula en banyador, amb un coco en una mà i la banda presidencial tatuada al cos: «Ell surt de la presidència. ¿La presidència sortirà d'ell?». En l'interrogant coexisteixen certs prejudicis però, també, el que es creu inevitable: la influència de Lula serà molt forta i es farà sentir en la conformació de l'equip de ministres de la successora.

Segons un sondeig de la Fundació Perseu Abramo, el 87% dels brasilers reconeix que aquí hi ha discriminació racial, però amb prou feines el 4% es considera racista. Amb el masclisme passa una cosa semblant. Només una minoria defensaria aquesta bandera.

Lula va anomenar Dilma «la mare del Brasil». Per la filòsofa Carla Rodrigues, no va fer més que subratllar l'antic estereotip de la dona, aquell que valora el fet femení pel seu destí biològic, el domèstic i el que passa en una casa, «malgrat que Rousseff no té la seva vida pautada per ideals de la família».

BANDERES DE COMBAT / Segons Rodrigues, «potser el conservadorisme de la societat brasilera encara no dóna espai perquè les dones arribin al poder amb banderes de combat contra la desigualtat de gènere o de defensa dels seus drets». La interpretació no és forassenyada: Rousseff serà la presidenta d'un país amb una baixa taxa de representació parlamentària femenina, un 9%, a penes cinc punts més que Haití.

Les coses eren pitjors abans que Lula creés la Secretaria Especial de Polítiques per a la Dona i que se sancionés la llei que considera el maltractament domèstic i familiar una violació dels drets humans. Entre 1997 i el 2007 van ser assassinades 42.532 dones. Les brasileres estan aprenent a denunciar la violència. En els primers set mesos, la policia va rebre 343.063 trucades, un 112% més que l'any passat.

En la campanya electoral no van abundar discussions d'aquesta índole ni tampoc programàtiques. La moderació dels candidats, amb divergències insubstancials en economia i política, és, a criteri del diari Folha de Sao Paulo, «un senyal de maduresa del país». Els canvis radicals estan fora d'agenda